February 2006 - Cineclub-core - lists.ourproject.org

no em toquis els nassos
by Ramon López 09 Feb '06

09 Feb '06

Entra al vincle que tens més avall i apareixerà la cara d'un tío, toca-li el nas amb el cursor !!!! http://fun.from.berdyczow.org/2004-05-26/posmeraj-goscia-w-nos.swf

1 0

Abans del 24 de febrer - Jurat FICC Kristiansand International Children´s Film Festival
by Ramon López 09 Feb '06

09 Feb '06

Abans del 24 de febrer - Jurat FICC Kristiansand International Children´s Film Festival KICFF 2006 The 9th Kristiansand International Children´s Film Festival Kristiansand - Norway 25th April to 1st May 2006 Estimats membres de la FCC, Us fem arribar aquesta convocatòria de jurat FICC per al KICFF 2006 The 9th Kristiansand International Children´s Film Festival Kristiansand - Norway 25th April to 1st May 2006 Idiomes: Anglès i Noruec El jurat serà de 3 persones La invitació cobreix: totes les despeses d'allotjament El candidat que es presenta, adquireix el compromís d'assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. Els membres del jurat hauran d'arribar el 25 de febrer abans de les 12:00h i quedar-se fins l '1 de maig. Els membres del jurat han d'escriure un artícle i portar un catàleg del festival per a la FCC. Els qui estigueu interessats en ser un dels membres del jurat, retorneu aquest missatge amb les vostres dades al formulari ABANS DEL 24 de FEBRER. Atentament, Yvette Mas FEDERACIÓ CATALANA CINECLUBS www.federaciocatalanacineclubs.net -------------------------------------------------------------------------------- JURAT FICC KICFF 2006 The 9th Kristiansand International Children´s Film Festival Kristiansand - Norway 25th April to 1st May 2006 FICC Jury of 3 persons (one jury member from Norway) Languages of the Festival: English/Norwegian Invitation by the Festival covers: o Bed and breakfast in single hotel room o Important dates: arrival: 25.04.06 (before 12.00) departure: 01.05.06 o Breakfast + 2 daily meals o Travel expenses: No contribution to travel expenses. If necessary the festival will cover travel expenses from Oslo/Stavanger-Kristiansand, return. Please notice that Kristiansand (Krs) has international flight connection with Copenhagen and Amsterdam The festival needs photo and short biography of the jury members not later than 01 March 2006 Festival Director: Danckert Monrad-Krohn Address: Kristiansand Int. Children's Film Festival Kristiansand Kino, Vestre Strandgt. 9 City: NO-4610 Kristiansand Country: Norway Telephone: +47 3810 4205; mobile: +47 9010 3187 Fax: +47 3810 4201 E-Mail: d.krohn(a)krskino.no Homepage: www.krskino.no -------------------------------------------------------------------------------- FORMULARI Nomination for FICC Jury at festival (name of the festival): KICFF 2006 The 9th Kristiansand International Children´s Film Festival Kristiansand - Norway 25th April to 1st May 2006 Surname/ cognom: First name /nom: Film Society represented/cineclub que representa: Address/street /adreça: Town incl. post code /codi postal: Country/ pais: Telephone/ telèfon: Fax: E-mail (of the person nominated/del candidat): Remarks (e.g. special fields of interest/altres dades d'interès): Nomination handed in by (name of the federation): FEDERACIÓ CATALANA DE CINECLUBS E-Mail of the federation: fcc(a)federaciocatalanacineclubs.net

1 0

Trobada i agenda Junta Cineclub
by Ramon López 09 Feb '06

09 Feb '06

Tinc problemes amb el correu i no em confirma si el missatge s'ha enviat o no, per si de cas us el torno a enviar. -------------------------------------------------------------------------------- Hola a tothom, Es manté la convocatòria per a aquest dissabte al migdia-tarda, tot i que cal dir que encara estem acabant de lligar la gent i l'espai de la trobada. Novetats: Tenim una confirmació més per la trobada de dissabte, es tracta de l'Aram. Ara només ens falten la Clara, en Xavier i la Carme. L'altre cosa que estem lligant és el lloc per dinar i parlar, un cop s'han descartat algunes propostes inicials, i això ens ho està complicant una mica perquè ha de ser un espai on podem dinar i després quedar-nos unes tres horetes més per parlar de les nostres coses. La Mercè i la Txell han proposat la pizzeria del carrer gran i jo faré gestions amb el Climent i la Cristina del restaurant de Cal Mestre de Samalús per veure si és possible reservar un espai per nosaltres i parlar del menú. Aprofito aquest e-mail perquè actualitzem les dades de contactes dels/les membres de la Junta del Cineclub i reenvio aquest correu amb les esmenes a l'adreça del Cineclub: cineclub-core(a)lists.ourproject.org A reveure, Ramon PD. Tot i que en podem parlar una mica a la trobada (no és un dels temes a parlar), sabeu que la Txell i la Mercè van fer i enviar la proposta de rifa perquè tothom digués la seva abans de tirar-ho endavant. Si voleu opinar ara és el moment. -------------------------------------------------------------------------------- AGENDA JUNTA CINECLUB Nom E-mail Telèfon Cineclub La Garriga ALBERT VILAR avcanamasas(a)terra.es 629 37 29 89 CARME AMADOR 670 09 68 37 CLARA MASSIP clara(a)pangea.org 93 871 49 85 MERCÈ BALDICH mbaldich(a)yahoo.es 93 849 29 03 CONSOL AREÑAS carenas(a)pie.xtec.es 93 879 23 34 MARTÍ PORTER pim(a)arrakis.es 93 871 74 76 637 94 83 41 MERITXELL SOLER raviolii(a)lycos.co.uk 607 45 34 66 MONTSE MASSIP mmassip(a)ub.edu 93 871 47 70 630 86 00 62 NATÀLIA SOLER bluehead(a)bluewin.ch 607 45 34 12 RAMON LÓPEZ ramon.lopez(a)upf.edu 93 871 45 73 607 45 34 04 TXELL CATALAN mcatalanb(a)uoc.edu 647 89 17 32 XAVIER CUBELES xcubeles(a)bcf.es 93 871 49 85 ARAM LÓPEZ

1 0

Trobada i agenda Junta Cineclub
by Ramon López 09 Feb '06

09 Feb '06

Hola a tothom, Es manté la convocatòria per a aquest dissabte al migdia-tarda, tot i que cal dir que encara estem acabant de lligar la gent i l'espai de la trobada. Novetats: Tenim una confirmació més per la trobada de dissabte, es tracta de l'Aram. Ara només ens falten la Clara, en Xavier i la Carme. L'altre cosa que estem lligant és el lloc per dinar i parlar, un cop s'han descartat algunes propostes inicials, i això ens ho està complicant una mica perquè ha de ser un espai on podem dinar i després quedar-nos unes tres horetes més per parlar de les nostres coses. La Mercè i la Txell han proposat la pizzeria del carrer gran i jo faré gestions amb el Climent i la Cristina del restaurant de Cal Mestre de Samalús per veure si és possible reservar un espai per nosaltres i parlar del menú. Aprofito aquest e-mail perquè actualitzem les dades de contactes dels/les membres de la Junta del Cineclub i reenvio aquest correu amb les esmenes a l'adreça del Cineclub: cineclub-core(a)lists.ourproject.org A reveure, Ramon PD. Tot i que en podem parlar una mica a la trobada (no és un dels temes a parlar), sabeu que la Txell i la Mercè van fer i enviar la proposta de rifa perquè tothom digués la seva abans de tirar-ho endavant. Si voleu opinar ara és el moment. -------------------------------------------------------------------------------- AGENDA JUNTA CINECLUB Nom E-mail Telèfon Cineclub La Garriga ALBERT VILAR avcanamasas(a)terra.es 629 37 29 89 CARME AMADOR 670 09 68 37 CLARA MASSIP clara(a)pangea.org 93 871 49 85 MERCÈ BALDICH mbaldich(a)yahoo.es 93 849 29 03 CONSOL AREÑAS carenas(a)pie.xtec.es 93 879 23 34 MARTÍ PORTER pim(a)arrakis.es 93 871 74 76 637 94 83 41 MERITXELL SOLER raviolii(a)lycos.co.uk 607 45 34 66 MONTSE MASSIP mmassip(a)ub.edu 93 871 47 70 630 86 00 62 NATÀLIA SOLER bluehead(a)bluewin.ch 607 45 34 12 RAMON LÓPEZ ramon.lopez(a)upf.edu 93 871 45 73 607 45 34 04 TXELL CATALAN mcatalanb(a)uoc.edu 647 89 17 32 XAVIER CUBELES xcubeles(a)bcf.es 93 871 49 85 ARAM LÓPEZ

1 0

PROPOSTA SORTEIG
by Meritxell Catalan Baldich 06 Feb '06

06 Feb '06

1 0

LLARGUES CUES PER VEURE ELS "PAPERS" REPATRIATS
by Ramon López 06 Feb '06

06 Feb '06

LLARGUES CUES PER VEURE ELS "PAPERS" REPATRIATS Ciutadans contra l'oblit Més de mil persones visiten l'exposició del Palau Moja sobre els 'papers' en el seu primer dia d'obertura Montse Frisach "Un exitàs". Així definia ahir al migdia un satisfet Josep Maria Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la resposta del públic en el primer dia d'obertura de l'exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya, que es pot veure al Palau Moja de Barcelona. Només en un període de quatre hores -la mostra només va estar ahir oberta de les 11 h a les 15 h perquè era diumenge-, més d'un miler de persones van fer llargues cues per veure en directe una selecció de 82 dels documents retornats a Catalunya procedents de Salamanca. Seixanta-set anys després que els papers -rebatejats dissabte pel president de la Generalitat, Pascual Maragall, com els "papers de la dignitat"- sortissin del país a punta de pistola, ciutadans de totes les edats i procedències no es van voler perdre la mostra en el seu primer dia. Entre el públic hi havia més que pura curiositat i morbo. Ben informats i conscienciats, la visita de l'exposició era també un homenatge als que van patir la Guerra Civil i l'espoli i un acte a favor de la recuperació de la memòria històrica. Així ho proclamava una senyora, emocionada pels records dels fets de la contesa: "No em cansaré mai de repetir als joves, no oblideu el passat!". El nen del POUM Molts dels visitants recordaven familiars i amics que van morir i desaparèixer durant la guerra i la postguerra. Una dona, que era encara una nena en els temps de la guerra, revisitava altres episodis no tan tràgics, com el d'un veí de 9 anys que davant la impossibilitat d'allistar-se per la seva curta edat, va decidir afiliar-se al POUM per "fer alguna cosa a favor de la República". Els més joves també es mostraven interessats davant la vitrina amb els documents originals. Una parella, amb els dos fills adolescents, explicava als nois el significat de l'exposició. "El que més m'ha cridat l'atenció de la mostra -assegurava la nena- és que l'exèrcit franquista es va emportar tot el que va poder". La seva mare es mostrava sorpresa, en canvi, perquè "desconeixia que fes tant de temps [25 anys] que s'estaven reclamant els papers". Una colla d'homes i dones de mitjana edat feia temps que esperaven el moment de veure, per fi, els papers a Catalunya. "Ens hauria agradat que s'hagués organitzat una rebuda ciutadana als papers. Però tot s'ha fet amb tanta discreció... que la nostra manera de donar-los la benvinguda és visitar l'exposició". Però no només els documents originals interessaven els visitants. "Els audiovisuals són seguits amb molt de silenci i atenció", afirmava Sans Travé. "Aquesta és una exposició predominantment didàctica que s'ha fet amb molta objectivitat. Estem molt contents dels resultats", afegia.

1 0

ENTREVISTA AMB PEP CRUANYES EL PUNT 5.2.2006
by Ramon López 06 Feb '06

06 Feb '06

ENTREVISTA AMB PEP CRUANYES EL PUNT 5.2.2006 L'ENTREVISTA EL PUNT 5.2.2006 Us l'envia l'Àrea de Premsa de la Comissió de la Dignit > Josep Cruanyes.: «Era com si aquells papers parlessin per si mateixos, com si els conegués» - Tres estius consultant in situ l'Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca. Els hiverns demanant informació per correu. Deu lligalls col·locats als prestatges del quart pis, segona porta, cantonada Rosselló amb Balmes. Deu pessetes cada fotocòpia. Una més que important, decisiva, inversió i un estudi clau a l'hora de reclamar els documents espoliats entre el 1938 i el 1939, Els papers de Salamanca (Edicions 62). Josep Cruanyes, advocat i membre destacat de la Comissió de la Dignitat, va ser el primer a demostrar la gran operació de segrest de la major part de documentació de la Catalunya republicana que va dur a terme la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD). Ara explica què el va portar fins a Salamanca i què hi va trobar. - «M'hi vaig ficar abans de crear-se la Comissió per la Dignitat. A més d'advocat sóc historiador. La història m'interessa més com a hobby. En aquell moment, parlem del 2001, la Comissió Tècnica, que per part del govern integraven Borja de Riquer i Joan B. Culla, només parlava dels documents de la Generalitat. Li vaig plantejar a la meva dona: i si anem a Salamanca i mirem d'esbrinar l'origen i el funcionament de l'organisme requisador?» - Com va ser la recerca? - «L'arxiu no és massa transparent. Però com que fa molts anys que em dedico a la història, em sé moure en el desordre. Només a l'apartat de Barcelona hi havia 300 lligalls i les relacions sumàries eren realment incompletes i estan plenes d'errors. Al damunt, només podia demanar els números de tres en tres. Això em va obligar a fer un mostreig, per exemple demanar el 10, 25 i 60, per veure aquells lligalls a què corresponien. Va ser divertit. Vaig anar localitzant l'oficina de la DERD a Barcelona, el personal, la correspondència interna entre Barcelona i Salamanca. El que vaig trobar em va permetre fer una història bastant completa de l'organisme encarregat de la requisa i donar un gir a l'argumentació que emprava la Generalitat per reclamar els papers. Hi havia un organisme repressor i uns afectats, com ara els hereus del president del Parlament Antoni Rovili i Virgili i del metge Nicolás Capo.» - Els hereus no havien intentat recuperar els seus documents? - «Teresa Rovira, que a més és bibliotecària, cap a mitjan anys 70 va començar a fer gestions per localitzar García Benero; havia escrit un llibre sobre el nacionalisme català en què citava documentació requisada al seu pare. Fent la recerca, Teresa va anar a parar a Ricardo de la Cierva. De la Cierva tenia accés a la documentació de l'arxiu per escriure la versió franquista de la guerra civil. De fet li portaven a casa seva. He trobat una nota que diu: Hay cajas por devolver. De La Cierva va remetre la Teresa a Salamanca i ella va enviar una carta a Pedro Ruiz de Ulibarri, que va estar al capdavant de l'arxiu fins que es va retirar. Era el nebot de Marcelino Ulibarri, el cap de la Delegación de Servicios Especiales que va nomenar Franco per dirigir la recerca de documentació. Ulibarri li va dir que no tenien res del seu pare i jo he trobat, a més d'aquestes cartes, un document en què s'explica que l'oficina de la DERD a Barcelona va tancar per anar a carregar 5.000 llibres de Rovira i Virgili.» - Aquests llibres no es tornaran? - «No. En lloc d'estudiar els llibres requisats n'hi han afegit d'altres sobre la guerra civil, com si el que tinguessin fos una biblioteca de la guerra civil. Em sembla horrorós.» - Quina informació el va impressionar més? - Un informe, elaborat per un advocat, que justificava d'una manera molt barroera que ser maçó a la resta d'Europa era normal i legal, però que a Espanya era un estat delictiu. Proposava crear un tribunal especial per jutjar els maçons integrat per jutges casats amb fills i si podia ser de casa bona i religiosos. Un altre document en què es feia balanç de l'organisme paramilitar de la immediata postguerra que funcionava a tot l'Estat i un plec d'informes d'agents del servei d'informació de Franco entre els quals figuren Josep Pla, el poeta Octavi Saltó, un Vidal-Quadras i el periodista Carles Santís. Allà hi havia la història del meu país. Era com si aquells papers parlessin per si mateixos, com si els conegués.» AINA VIVES + Josep Cruanyes comenta que la raó acaba imposant-se; de totes maneres, afirma que no va respirar tranquil fins que no van arribar. Foto: A.V. Josep Cruanyes. ADVOCAT I MEMBRE DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT L'autor de l'estudi que ha fet possible demostrar l'origen i el funcionament de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos parla de la feina feta a Salamanca que va permetre donar un gir a l'argumentació emprada per la Generalitat per reclamar els documents espoliats Comarques Gironines 05/02/2006 at

1 0

bones notícies !!!!
by Ramon López 03 Feb '06

03 Feb '06

No, no, no es tracta de l'Estatut, ni dels papers de Salamanca, ni de la doble via Bcn-La Garriga, ..., però després de sentir que gràcies al PP i al PSPV-PSOE la llengua que parlen al País Valencià ja no és català (?¿%&$·") ens calia una bona notícia, i ja la tenim: per fi han respirat els de la Diputació i ens han premiat amb una subvenció de: 3.000,00 eurikos (tres mil) .... .... endavant amb el llibre ! endavant amb el DVD ! endavant amb el Cineclub ! ... i a la merda la COPE, el PP, els bisbes, els militars i tota la morralla que vulgui amargar l'existència de les persones i les consciències lliures !!!! Salut i bon cap de setmana PD.la meva àvia, que era alcoiana, tenia molt clar quina llengua es parlava a la seva terreta, i no li deien valencià

2 1

trobada
by MONTSERRAT MASSIP BONET 02 Feb '06

02 Feb '06

A mí potser m'aniria millor l'11 dinar i tarda, tot i així, no sóc la més indicada per a triar un dia si després tenim un ensurt amb la sogra... ahir va haver de córrer a urgències. Apa siau! Montserrat Massip Bonet ------------------------------------------------- This mail sent through IMP: http://horde.org/imp/

1 0

SENSE UNITAT NO HI HAURIA "PAPERS" ARTICLE TONI STRUBELL PERIODICO1.2.2006
by Ramon López 01 Feb '06

01 Feb '06

SENSE UNITAT NO HI HAURIA "PAPERS" ARTICLE TONI STRUBELL PERIODICO1.2.2006 -------------------------------------------------------------------------------- El Periódico - edició impresa Opinió L'ARTICLE DEL DIA SENSE UNITAT NO HI HAURIA PAPERS . La unànime reivindicació dels documents de Salamanca n'ha permès el retorn a Catalunya TONI Strubell Coordinador de la Comissió de la Dignitat Si bé el refús a tornar els documents catalans de l'Arxiu Històric Nacional de Salamanca tenia en l'eslògan "per la unitat d'arxiu" la màxima lletania antidevolucionista de la caverna salmantina, el concepte "unitat" ha tingut una aplicació del tot diferent, observat des del nostre costat del prisma dialèctic. D'entrada no ens vam deixar enlluernar, per molt fosca que fos la caverna, amb l'argument que el dipòsit policial creat per Franco tenia una "unitat d'arxiu" que s'havia de respectar. Plans repressors del franquisme, ordits per la mateixa Gestapo instal.lada a Valladolid, no poden tenir res de respectable. Com molt bé ha dit Borja de Riquer en més d'una ocasió, a l'arxiu l'única unitat que imperava era la unitat de la repressió, de la misèria i del patiment humà. Allargar-ne la "unitat" era, de fet, allargar aquella repressió, estendre el robatori en el temps i continuar amb la vexació de les víctimes dels espolis. No reflectia pas una voluntat de fer "un monument a les víctimes" com, de manera tan hipòcrita, deia voler fer el PP. No. El temps i el comportament del PP en tants debats ha deixat ben clar quin tractament té reservat aquest partit a les víctimes de Franco. Aquí la manera en què hem entès el concepte d'"unitat" ha estat la garantia perquè la lluita pel retorn fos un èxit. La Comissió de la Dignitat, recollint els anhels d'un munt d'historiadors, polítics i arxivers en els anys 70, 80 i 90, ha aconseguit de reunir el suport de tots els partits i sindicats catalans, de milers d'entitats populars, de quasi tots els municipis catalans i molts de valencians, per formar una sola pinya en favor del retorn. Aquesta unitat ha estat, i no cap altra cosa, el nostre trumfo, la manilla que ens ha permès d'anar acumulant prou múscul --com diria Vicent Sanchis-- per vèncer la força bruta dels que no volen tocar l'Arxiu. "Si es trenca la unitat de l'Arxiu --havia dit l'any 2002 José María Aznar -- es trencarà Espanya". ALLÒ ERA LA més convincent demostració del grau de misèria moral i d'estridència tergiversadora a què pot arribar un dirigent polític. Potser un precedent de l'11-M i tot. Cal esperar que, algun dia, la tergiversació i la voluntat d'enfrontar pobles les pagui ben cares la dreta espanyola que, en aquest cas, i en no pocs altres, ha tingut un capteniment vergonyós i irresponsable. El portaveu de l'Ajuntament de Salamanca fins i tot ha arribat a dir que ells són David, i els catalans, el ferotge Goliat. ¡Quina barra! No semblava d'aquesta manera quan el PP declarava el tema "tancat" l'estiu del 2002; o quan insultaven els intel.lectuals salmantins --cada cop més nombrosos-- que ens donen suport; o quan denegaven els permisos per presentar el llibre de la Comissió de la Dignitat a la Casa de las Conchas, el novembre del 2004. De David no n'han tingut res i, en canvi, han tingut molt d'apologistes de Franco i de l'horror que aquell general significà. El dia 27 vam celebrar un dels actes més vibrants que s'han fet a Barcelona en molts anys, segons opinen molts dels presents al Teatre de l'Aliança del Poblenou. És significatiu que un dels moments clau de l'acte fos quan els professors salmantins Teresa Carvajal i José Luis de las Heras van sortir a l'escenari. Amb tota la sala posada dempeus cridant "¡Visca Salamanca!" i "Gràcies Salamanca", va quedar palès que qui vol veure en la lluita pel retorn una voluntat d'anar contra Salamanca i la seva gent, va radicalment errat. Julio Fernández, alcalde de Mieza (Salamanca), també ha denunciat aquests dies la manipulació de què ha estat objecte la figura de Miguel de Unamuno i la frase "Vencereu, però no convencereu" que etzibà contra els franquistes. El fet que resulta increïble és que el PP l'hagi reproduït en una pancarta al balcó de l'ajuntament, fet que demostra el seu grau de cinisme i esperit antidemocràtic. L'alcalde de Mieza ens envià aquest missatge a tots els catalans: "Sapigueu que compteu amb el suport de molts salmantins que apreciem la justícia i sabem que Catalunya és un poble amic. Sapigueu igualment que el poble castellà és noble i hospitalari, diferent dels seus reaccionaris governants". I és així. Ho sabem. A PARTIR d'ahir, 31 de gener --dia històric per a la nostra nació-- ja podem dir que ja tenim els papers a casa. O una part dels papers, que els altres ja vindran. I encara haurem de lluitar pels documents municipals i els del País Valencià. Estic convençut que ho aconseguirem. Ara, no obstant això, a l'hora de les valoracions, i més enllà del reconeixement al qual sens dubte s'han fet mereixedores tant Carmen Calvo com Caterina Mieras, voldria subratllar tres aspectes clau del nostre triomf col.lectiu. En primer lloc, la unitat aconseguida al voltant de la Comissió de la Dignitat. S'ha demostrat, una vegada més, que és la unitat l'ingredient clau per aconseguir qualsevol avanç col.lectiu del nostre poble. El segon aspecte és el fet d'haver donat prioritat a les víctimes dels espolis en la campanya de la Comissió de la Dignitat, i que elles ens hagin honorat amb la seva confiança. I el tercer aspecte és, sens dubte, l'extraordinària feina feta per Josep Cruanyes, advocat, historiador i cap pensant de la Comissió de la Dignitat. Per bé que també hagin estat molts altres els que hi han intervingut, espero que algun dia es faci públic fins a quin punt han estat la seva intel.ligència i el seu treball els que, en gran mesura, han estat els grans artífexs del retorn dels papers. I espero que Catalunya li ho sabrà reconèixer. Noticia publicada a la pàgina 7 de l'edició de 1/2/2006 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF

1 0