ENTREVISTA AMB PEP CRUANYES EL PUNT 5.2.2006 L'ENTREVISTA EL PUNT 5.2.2006 Us l'envia l'Àrea de Premsa de la Comissió de la Dignit > Josep Cruanyes.: «Era com si aquells papers parlessin per si mateixos, com si els conegués» - Tres estius consultant in situ l'Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca. Els hiverns demanant informació per correu. Deu lligalls col·locats als prestatges del quart pis, segona porta, cantonada Rosselló amb Balmes. Deu pessetes cada fotocòpia. Una més que important, decisiva, inversió i un estudi clau a l'hora de reclamar els documents espoliats entre el 1938 i el 1939, Els papers de Salamanca (Edicions 62). Josep Cruanyes, advocat i membre destacat de la Comissió de la Dignitat, va ser el primer a demostrar la gran operació de segrest de la major part de documentació de la Catalunya republicana que va dur a terme la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD). Ara explica què el va portar fins a Salamanca i què hi va trobar. - «M'hi vaig ficar abans de crear-se la Comissió per la Dignitat. A més d'advocat sóc historiador. La història m'interessa més com a hobby. En aquell moment, parlem del 2001, la Comissió Tècnica, que per part del govern integraven Borja de Riquer i Joan B. Culla, només parlava dels documents de la Generalitat. Li vaig plantejar a la meva dona: i si anem a Salamanca i mirem d'esbrinar l'origen i el funcionament de l'organisme requisador?» - Com va ser la recerca? - «L'arxiu no és massa transparent. Però com que fa molts anys que em dedico a la història, em sé moure en el desordre. Només a l'apartat de Barcelona hi havia 300 lligalls i les relacions sumàries eren realment incompletes i estan plenes d'errors. Al damunt, només podia demanar els números de tres en tres. Això em va obligar a fer un mostreig, per exemple demanar el 10, 25 i 60, per veure aquells lligalls a què corresponien. Va ser divertit. Vaig anar localitzant l'oficina de la DERD a Barcelona, el personal, la correspondència interna entre Barcelona i Salamanca. El que vaig trobar em va permetre fer una història bastant completa de l'organisme encarregat de la requisa i donar un gir a l'argumentació que emprava la Generalitat per reclamar els papers. Hi havia un organisme repressor i uns afectats, com ara els hereus del president del Parlament Antoni Rovili i Virgili i del metge Nicolás Capo.» - Els hereus no havien intentat recuperar els seus documents? - «Teresa Rovira, que a més és bibliotecària, cap a mitjan anys 70 va començar a fer gestions per localitzar García Benero; havia escrit un llibre sobre el nacionalisme català en què citava documentació requisada al seu pare. Fent la recerca, Teresa va anar a parar a Ricardo de la Cierva. De la Cierva tenia accés a la documentació de l'arxiu per escriure la versió franquista de la guerra civil. De fet li portaven a casa seva. He trobat una nota que diu: Hay cajas por devolver. De La Cierva va remetre la Teresa a Salamanca i ella va enviar una carta a Pedro Ruiz de Ulibarri, que va estar al capdavant de l'arxiu fins que es va retirar. Era el nebot de Marcelino Ulibarri, el cap de la Delegación de Servicios Especiales que va nomenar Franco per dirigir la recerca de documentació. Ulibarri li va dir que no tenien res del seu pare i jo he trobat, a més d'aquestes cartes, un document en què s'explica que l'oficina de la DERD a Barcelona va tancar per anar a carregar 5.000 llibres de Rovira i Virgili.» - Aquests llibres no es tornaran? - «No. En lloc d'estudiar els llibres requisats n'hi han afegit d'altres sobre la guerra civil, com si el que tinguessin fos una biblioteca de la guerra civil. Em sembla horrorós.» - Quina informació el va impressionar més? - Un informe, elaborat per un advocat, que justificava d'una manera molt barroera que ser maçó a la resta d'Europa era normal i legal, però que a Espanya era un estat delictiu. Proposava crear un tribunal especial per jutjar els maçons integrat per jutges casats amb fills i si podia ser de casa bona i religiosos. Un altre document en què es feia balanç de l'organisme paramilitar de la immediata postguerra que funcionava a tot l'Estat i un plec d'informes d'agents del servei d'informació de Franco entre els quals figuren Josep Pla, el poeta Octavi Saltó, un Vidal-Quadras i el periodista Carles Santís. Allà hi havia la història del meu país. Era com si aquells papers parlessin per si mateixos, com si els conegués.» AINA VIVES + Josep Cruanyes comenta que la raó acaba imposant-se; de totes maneres, afirma que no va respirar tranquil fins que no van arribar. Foto: A.V. Josep Cruanyes. ADVOCAT I MEMBRE DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT L'autor de l'estudi que ha fet possible demostrar l'origen i el funcionament de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos parla de la feina feta a Salamanca que va permetre donar un gir a l'argumentació emprada per la Generalitat per reclamar els documents espoliats Comarques Gironines 05/02/2006 at