LLARGUES CUES PER VEURE ELS "PAPERS" REPATRIATS Ciutadans contra l'oblit Més de mil persones visiten l'exposició del Palau Moja sobre els 'papers' en el seu primer dia d'obertura Montse Frisach "Un exitàs". Així definia ahir al migdia un satisfet Josep Maria Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, la resposta del públic en el primer dia d'obertura de l'exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya, que es pot veure al Palau Moja de Barcelona. Només en un període de quatre hores -la mostra només va estar ahir oberta de les 11 h a les 15 h perquè era diumenge-, més d'un miler de persones van fer llargues cues per veure en directe una selecció de 82 dels documents retornats a Catalunya procedents de Salamanca. Seixanta-set anys després que els papers -rebatejats dissabte pel president de la Generalitat, Pascual Maragall, com els "papers de la dignitat"- sortissin del país a punta de pistola, ciutadans de totes les edats i procedències no es van voler perdre la mostra en el seu primer dia. Entre el públic hi havia més que pura curiositat i morbo. Ben informats i conscienciats, la visita de l'exposició era també un homenatge als que van patir la Guerra Civil i l'espoli i un acte a favor de la recuperació de la memòria històrica. Així ho proclamava una senyora, emocionada pels records dels fets de la contesa: "No em cansaré mai de repetir als joves, no oblideu el passat!". El nen del POUM Molts dels visitants recordaven familiars i amics que van morir i desaparèixer durant la guerra i la postguerra. Una dona, que era encara una nena en els temps de la guerra, revisitava altres episodis no tan tràgics, com el d'un veí de 9 anys que davant la impossibilitat d'allistar-se per la seva curta edat, va decidir afiliar-se al POUM per "fer alguna cosa a favor de la República". Els més joves també es mostraven interessats davant la vitrina amb els documents originals. Una parella, amb els dos fills adolescents, explicava als nois el significat de l'exposició. "El que més m'ha cridat l'atenció de la mostra -assegurava la nena- és que l'exèrcit franquista es va emportar tot el que va poder". La seva mare es mostrava sorpresa, en canvi, perquè "desconeixia que fes tant de temps [25 anys] que s'estaven reclamant els papers". Una colla d'homes i dones de mitjana edat feia temps que esperaven el moment de veure, per fi, els papers a Catalunya. "Ens hauria agradat que s'hagués organitzat una rebuda ciutadana als papers. Però tot s'ha fet amb tanta discreció... que la nostra manera de donar-los la benvinguda és visitar l'exposició". Però no només els documents originals interessaven els visitants. "Els audiovisuals són seguits amb molt de silenci i atenció", afirmava Sans Travé. "Aquesta és una exposició predominantment didàctica que s'ha fet amb molta objectivitat. Estem molt contents dels resultats", afegia.