Subject: Sobre dia 9 Maig - Una vaga per guanyar?
bones!
per si trobau que vos pot interessar, a voltros o als vostres contactes...
---------- Missatge reenviat ----------
De: mestre teacher i mudarris <teacheratsalgar(a)gmail.com>
Data: 6 de maig de 2013 22.37
Assumpte: 9 Maig - Una vaga per guanyar?
Per a: mestre teacher i mudarris <teacheratsalgar(a)gmail.com>
Si estau d'acord amb aquest escrit, per favor, reenviau-lo als vostres
contactes.
- - - - - - - - -
Una vaga es convoca per guanyar-la.
El proper 9 de maig hi ha convocada una nova Vaga General a
l'ensenyament a tot l'Estat espanyol. Serà la quarta vaga d'ensenyants
a les Illes aquest curs. A educació la cosa s'està posant molt lletja.
La situació de degradació a la que s'està duent el sistema educatiu és
inversemblant. Tan greu que, entre el professorat, qui no està en
desacord és una nota dissonant.
En sobren motius per una vaga. És fàcil justificar-la. Però el que ja
no és tan bo de fer és rebatre a qui diu que no farà vaga perquè no
serveix per res. En el fons té raó.
El dia 9 jo faré vaga. La faré perquè vull aprofitar una altra
oportunitat per plantar-me davant la tirania d'uns governants que ens
fan passar i que ens volen fer passar pel tub encara més, la faré
perquè no puc anar a treballar quan sé que hi ha gent que està fent
vaga i la faré perquè a dins el meu cap la paraula vaga té un
significat que no és el que en la pràctica se li dóna avui. Però ho
comprenc, té raó qui diu que amb aquesta vaga no aconseguirem res. Com
tampoc ho vam aconseguir amb les tres anteriors, simplement perquè no
jugam a guanyar. Fa temps que hem oblidat com es juga a guanyar.
Precisament al sector de l'educació no ens hauria de costar fer
memòria per cercar solucions efectives. Se suposa que hauríem de ser
un col·lectiu ben coneixedor de la història i que després de fer fer
tants de problemes als infants hauríem de ser uns fenòmens en la
resolució d'aquests. Però no ho pareix.
Tenim greus problemes, no sabem com resoldre'ls i es convoca una vaga
seguint un model que fa anys que està demostrat que no serveix, ja que
els governants de torn ni tan sols es senten afectats.
Si no en sabem, haurem de mirar a altres bandes: davant, darrere,
amunt i avall. En la història ens sobren exemples de vagues que van
ser guanyades i també ara es guanyen vagues en altres sectors. Com es
plantegen o com es platejaven? Jugant a guanyar.
Quan es vol guanyar una vaga es proposa com un pols. És un joc de
força. Ens col·locam en la millor posició que podem i començam. Fins
el final, indefinidament.
Per molts d'invents que fem -abraçades a centres, camisetes
reivindicatives, llaços, manifestos, declaracions, vagues d'un dia,
etc.-, l'actitud dèspota de qui governa, tant aquí com allà, només
deixa una via: fer-li un pols amb una vaga indefinida. Així, cal que
tirem el guant ja, doncs la resta de vies han resultat erms.
Malauradament, haurem d'escoltar mil excuses de mal pagador:
- "Els nins no tenen culpa". Clar que no. En bona part ho fem per ells
i elles. Perquè no tenen culpa de res. Per això, no mereixen la
condemna a retallades, a decret de trilingüísme i a la futura LOMQE. A
més, una vaga a guanyar és la millor classe en valors que els podem
donar. La millor manera d'ensenyar el que signifiquen dignitat i
solidaritat.
- "És que la majoria no seguirà una vaga indefinida". Doncs quina
pena. Però això no justifica que ens fem un harakiri professional
abandonant tota esperança. Pensau-ho bé. La finalitat de la vaga és
aturar els centres, generar un problema a l'administració fins que
aquest sigui insuportable per ella. Què passaria si una minoria ens
posam en vaga indefinida, per exemple un 10%. Imaginau 3 persones en
vaga indefinida en un centre de 30, sense que les seves funcions
puguin ser substituïdes. Es genera un greu problema. I si enlloc del
10 és el 20%? Molt pitjor. I si en som més? Més força i més ràpid es
guanyarà el pols. De qualsevol manera, encara essent pocs podem donar
molta "guerra". Ara bé, hem de convèncer més gent.
- "Els sindicats no convocaran una vaga indefinida". Està clar que una
vaga l'ha de convocar un sindicat. En cas que els majoritaris no
recolzessin la vaga, sabem que més enllà d'aquests hi ha altres
sindicats més petits que segurament no tendrien problemes en donar una
mà i posar la signatura a una convocatòria de vaga. O si no ens va bé
això, sempre podem constituir un sindicat a efectes de legalitzar la
vaga, tanmateix és un tràmit burocràtic.
- "El que s'ha de fer és anar a votar i canviar el govern". En els
millors dels casos això serà d'aquí uns anys. El problema el tenim
aquí i ara i igualment li hem de donar una resposta aquí i ara.
Seguir amb l'actitud en la que el nostre gremi s'ha instal·lat és una
irresponsabilitat amb l'alumnat, amb la nostra feina i amb a la nostra
societat. En la meva opinió, cal superar-ho creant una massa crítica
per la vaga indefinida i que aquesta s'articuli a través de les
assemblees existents o de noves creades expressament per organitzar
aquesta vaga.
Per començar, el dia 9 jo aniré a la vaga, però aquesta vegada amb un
cartell per la vaga indefinida. Animau-vos.
Iñaki Aicart
Mestre al CEIP s'Algar de Portocolom
