El Viernes, 2 de Enero de 2009 16:44, Pablo Manuel Rizzo escribió:
2009/1/2 Sebastian Bassi <[email protected]>:
2008/12/31 Pablo Manuel Rizzo <[email protected]>: ...
bide, luege ay seres con diferentes caracteristices y todes sirben para adaptarse de une u otre mode. Sexe es jeneralmente más relebante.
Parece un escrito en ladino, el idioma de los judios de españa. Los expulsaron en el siglo 15 y se fueron a turquia entre otros paises, y el lenguaje quedo como "congelado" en 1492.
Interesante. De todos modos los textos ladinos que estoy viendo en internet no se parecen tanto a lo que escribí, y sobre todo lo que veo es que padece los mismos defectos que veníamos criticando, heredados del castellano
http://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_judeoespañol http://www.aki-yerushalayim.co.il/index.htm
ya que estames con le libre asociacién (de idees)... piens que se parece bastant al catalá (que igual carece de une lógike totalmente coherente para les géneres): El català és una llengua romànica parlada per més de 9 milions de persones (5,2 milions com a materna) a Catalunya (tret de la Vall d'Aran), el País Valencià (tret d'algunes comarques) les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord[1] i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.[2][3] El seu domini lingüístic, amb una superfície de 59.905 km² i 12.805.197 d'habitants (2006), inclou 1.687 termes municipals. Juntament amb les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar, el llenguatge comú dels romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga. El català posseeix dos estàndards principals: el regulat per l'Institut d'Estudis Catalans, o estàndard general, que pren com a base l'ortografia establerta per Pompeu Fabra amb els trets gramaticals i ortogràfics característics del català central; i el regulat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, estàndard d'àmbit restringit, centrat en l'estandardització del valencià i que pren com a base les Normes de Castelló, és a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra però més adaptada a la pronúncia del català occidental i als trets que caracteritzen els dialectes valencians. El català té diversos dialectes, dels quals s'han arribat a comptar fins a vint-i-un, dividits en dos grans blocs: el català occidental i el català oriental. Aquests dialectes presenten divergències del català estàndard a nivell gramatical, fonètic i de lèxic. Al llarg de les últimes dècades, la majoria dels dialectes del català han rebut una influència, en major o menor mesura, del francès a la Catalunya del Nord i l'espanyol a la resta de territoris que ha deixat empremta en forma de nou vocabulari i noves expressions, i que també ha funcionat en sentit invers. L'ordre estàndard de les frases és Subjecte-Verb-Objecte, tot i que això pot canviar en certs tipus de frases com ara les oracions interrogatives. La morfologia del català és similar a la de la resta de llengües romàniques, és a dir, relativament poques flexions; dos gèneres, cap cas (excepte en els pronoms personals, on encara romanen vestigis de la declinació llatina), i una distinció entre singular i plural. Els adjectius van generalment darrere el substantiu que modifiquen, i també es flexionen segons el gènere i el nombre. La prosòdia presenta un accent prosòdic que pot ser marcat per mitjà d'accent gràfic. La llengua té una varietat vocàlica mitjana, amb set sons vocàlics diferents. El català també és notable pel pretèrit perfet perifràstic, un temps verbal únic per la manera en què es construeix. Al segle XIV ja es constata la denominació d'aquesta llengua, entre d'altres noms, com a valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment, i per evitar els conflictes potencials que es podrien utilitzar a arma política per afeblir la llengua en base a aquesta doble denominació, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua defensa que: « És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears.[4] -- Marcos Guglielmetti www.musix.org.ar | www.mastermagazine.info | www.ovejafm.com | www.solar.org.ar