[BAH-Estrecho] [Bah-general] Preguntes frecuents sobre la Independencia de Catalunya.

[informacio]

Et faig arribar un interessant document adjunt d' OMNIUM CULTURAL "PREGUNTES_FRECUENTS_SOBRE_LA_INDEPENDENCIA.pdf " , on hi trobar�s un recull de preguntes amb les seves respostes, vers el qu� i el com de la Catalunya Independent.  Et recomano llegir-lo amb atenci�. Val molt la pena.

Seria bo fer-lo c�rrer als teus familiar y amics per donar-li m�xima difusi�.

Aqui tens un resum...

1.La Catalunya independent, expulsada de la UE?

L?amena�a espanyola que la Catalunya independent seria autom�ticament expulsada de la Uni� Europea (UE) �s nom�s un espantall. El futur Estat catal� no hauria de completar cap feixuc i interminable proc�s d?adhesi�, de la mateixa forma que tampoc no ho hauria de fer l?Espanya resultant. Barcelona i Madrid jugarien en igualtat de condicions en l?escena internacional, aix� que tamb� els catalans poden espantar els espanyols replicant-los que la secessi� els deixaria fora a ells. Aix�, si m�s no, �s el que es despr�n de l?estudi del professor de la Universitat de Stanford Antoni Abat. �Espanya sense Catalunya no �s la successora autom�tica de l?actual Regne d?Espanya al m�n, aquestes successions sempre s�n negociades�, defensa Abat, basant-se en les dissolucions de la Uni� Sovi�tica, Txecoslov�quia o l?ex-Iugosl�via.

El premier d?Esc�cia, Alex Salmond, ho veu igual de clar: �La idea que el Regne Unit pugui vetar Esc�cia a la UE �s un disbarat, perqu� de la mateixa manera Edimburg podria vetar Londres�, adverteix l?aspirant a convertir-se en el 28� soci del club. Per� Europa nom�s avan�a a cop de crisi: si hi ha necessitat que un tsunami financer ofegui la seva economia per reaccionar i lligar curt els bancs, tot fa pensar que no es plantejar� la seva ampliaci� interna fins que alguna naci� no declari la seva independ�ncia.
�No comment�, responen sempre els portaveus de la Comissi� Europea quan se?ls pregunta si es faria fora els catalans o escocesos independents. El dret internacional, i en concret la Convenci� de Viena, preveu que si una regi� s?independitza pot decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu exestat, com la pertinen�a a la UE. Per�, pol�ticament, una declaraci� d?independ�ncia seria una bomba, un maldecap que els eur�crates no es volen ni imaginar. Per aix�, tot i que legalment no sembli del tot necessari, les fonts consultades aposten perqu�, en cas de secessi�, Catalunya o Esc�cia completin un proc�s d?adhesi� per la via r�pida, com un formalisme, negociat abans amb Madrid i Londres. �No ens faria res, per� hauria de ser curt, perqu� ja formem part de la UE i apliquem la seva legislaci�, apunten des de l?oficina del primer ministre Salmond. Els tractats fundacionals de la UE no preveuen el cas de secessi�, sin� nom�s la possibilitat que les col�nies 
 dels estats s?independitzin. L?investigador de la Fundaci� Robert Schuman Thierry Chopin explica que �l?�nic precedent que se li assembla �s el de Groenl�ndia que, tot i que segueix formant part de Dinamarca, en aconseguir la seva autonomia va decidir que els tractats de la UE no se li aplicarien, com passa a les illes F�roe o en altres territoris d?ultramar�.

En qualsevol cas, ja fan b�, els pobles i ciutats que organitzen consultes sobiranistes d?especificar a les butlletes de vot que el futur Estat catal� estaria �integrat a la UE�. El professor Abat avisa que tot document fundacional �s una excel?lent oportunitat per lligar Catalunya a la Uni�: �Qualsevol nova normativa catalana�, aconsella Abat, ha de deixar ben clar que Catalunya �assumeix la supremacia del dret comunitari� i t� una �voluntat ferma de mantenir l?estabilitat en les relacions internacionals i el respecte als drets fonamentals�. Tamb� hauria d?expressar la seva voluntat de �respectar la Carta de Nacions Unides�.

�Seria un ingr�s r�pid, com el d?Isl�ndia�, assegura en relaci� amb Esc�cia Hugo Brady, del think tank Centre for European Reform, conven�ut que �el Tribunal de Luxemburg dif�cilment permetria que s?anul?l�s la ciutadania europea als escocesos�. El professor Abat no pot estar m�s d?acord. A set milions i mig de catalans, sentencia el seu estudi, no se?ls pot deixar, d?un dia per l?altre, sense els drets fonamentals que tenen com a ciutadans europeus: llibertat de moviment de persones, b�ns, capitals i serveis, possibilitat de votar en municipals i europees i pertinen�a al mercat interior i a l?euro.


2.Caldria recuperar els croats o les monedes emporitanes per substituir l?euro?

Alemanya amena�ava abans de l?estiu amb fer fora de l?euro els socis que s?endeutin m�s del compte i no controlin els seus n�meros vermells. Merkel t� a Gr�cia, Espanya o Portugal en el punt de mira, per� els tractats no preveuen que es pugui expulsar ning� de la moneda comuna. La Catalunya independent no seria cap excepci�: no hauria de recuperar els croats, la moneda abolida pels decrets de Nova Planta, els florins d?or d?Arag�, ni les monedes emporitanes dels segle V aC. L?euro fins i tot �aplana el cam� de la independ�ncia, perqu� els espanyols ja no ens controlen la nostra moneda�, celebra el professor d?Economia Pol�tica de la London School of Economics Joan Costa Font. �Si la zona euro hagu�s de triar entre Espanya i Catalunya faria fora Espanya, perqu� Catalunya �s el soci econ�mic ideal, t� molta m�s estabilitat fiscal que la resta d?autonomies i est� molt sincronitzada amb Alemanya�, explica Costa Font. �La secessi� no canviaria absolutament res, si encara tingu�ssi
 m la pesseta seria un desastre, perqu� haur�em de crear tamb� la nostra pr�pia moneda�, afegeix, recordant que si no fos per Catalunya i Madrid, Espanya no hagu�s pogut adoptar l?euro el 2002. Excloent Catalunya de l?euro tamb� s?estaria perjudicant la resta d?europeus, que ja no podrien pagar amb la moneda comuna i exercir els drets que ara tenen al Principat.

No est� gens clar, per�, si el futur Estat catal� podria tenir, ja d?entrada, una cadira al Banc Central Europeu i si el seu ministre d?Economia i Finances podria assistir i intervenir en les reunions de l?Eurogrup a Brussel?les o si Espanya posaria impediments i els catalans haurien de participar de la moneda comuna, com ho fan els kosovars o els montenegrins. �Andorra va entrar de facto a l?euro i fins ara no ha negociat un acord monetari amb la UE, tot i que dubta si li conv� o no, per les exig�ncies de Brussel?les, sobretot en mat�ria de supervisi� del sistema financer�, recorda el professor de l?IESE i l?UIC i consultor expert en integraci� europea i relacions econ�miques internacionals V�ctor Pou. �Petits estats europeus, com ara M�naco, el Vatic�, Liechtenstein i San Marino tenen acords monetaris amb la UE�, apunta Pou.


3.L?Estat catal�, base de l?ex�rcit dels Estats Units?

�El primer pas per a la independ�ncia seria telefonar a la secret�ria d?Estat nord-americana i posar-li el pa�s a disposici� per si algun dia necessiten lloc per aparcar�. Amb aquesta frase provocativa, el l�der de Reagrupament i exconseller Joan Carretero defensa la necessitat que la Catalunya independent sigui reconeguda per altres estats i, en especial, per la Casa Blanca. L?exvocal del Consell General del Poder Judicial Alfons L�pez Tena explica que �oferir bases militars tenia sentit fa cinquanta anys, per� ara �s irrellevant perqu� els Estats Units no les necessiten� i aposta per aconseguir el suport de Washington �per la via de la democr�cia i del suport al dret d?autodeterminaci� dels pobles�. La cap de la diplom�cia nord-americana, Hillary Clinton, va assegurar que els Estats Units �no interferiran� en el cas d?una suposada independ�ncia de Catalunya, Esc�cia o Gal?les, responent a una pregunta que li va fer a Brussel?les l?assistent d?un eurodiputat gal?l�s.
Si l?Estat catal� no vol ser una excepci�n al m�n haur� de tenir ex�rcit. �La normalitat �s tenir ex�rcit, per formar part de la UE has de contribuir a la seguretat comuna i garantir la teva pr�pia�, adverteix L�pez Tena, notari i president del Cercle d?Estudis Sobiranistes. Tot i aix�, �aquesta decisi� de si tenir o no ex�rcit i de quin perfil l?haurem de prendre un cop haguem assolit la independ�ncia, perqu� si no existeixes no pots decidir�, defensa.
L?adhesi� a l?OTAN, en el cas que els catalans ho volguessin, s?hauria de fer seguint la mateixa via que l?ingr�s a la UE. Els Mossos d?Esquadra, afegeix L�pez Tena, �podrien per fi incorporar-se a la Interpol i superar el veto de la Gu�rdia Civil i la Policia Nacional espanyoles�.


4.En una Catalunya independent, en quina lliga jugaria el Bar�a?

Una pregunta similar es devien fer els seguidors de l?equip de b�squet croat del Cibona de Zagreb o els de l?Olimpia de Ljubljana, a Eslov�nia, o els de l?Estrella Roja i el Partizan de Belgrad quan el desmembrament de l?antiga Iugosl�via era a punt de convertir-se en una evid�ncia. Avui, tots quatre equips competeixen en la lliga adri�tica de b�squet i s?enfronten amb els principals conjunts dels estats ve�ns. L?explicaci�, segons el director adjunt d?El 9 Esportiu, Llu�s Simon, �s clara: �La rivalitat vol dir ingressos per a tothom, el que s?imposa no s�n els sentiments, sin� l?economia�. Si fos pel fins ara president del Bar�a, Joan Laporta ?significat independentista?, l?equip continuaria jugant a la lliga espanyola, exactament igual que el M�naco participa en la lliga francesa.. L?equip fins i tot ha arribat a disputar una final de la Champions, el 2004, a Alemanya contra el Porto.
D?exemples n?hi ha d?altres, com l?Andorra, que va jugar a la segona divisi� B espanyola, o equips d?hoquei gel de la Catalunya del Nord, que comparteixen competici� amb clubs de l?altra banda dels Pirineus. �En l?esport, les fronteres no s�n mai les mateixes�, certifica Simon, autor del llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable (Cosset�nia Edicions). La perman�ncia del Bar�a en la lliga tal com la coneixem avui dependria, en primera inst�ncia, de la voluntat del club blaugrana, per�, en cap cas, de la federaci� espanyola, sin� de la Lliga de Futbol Professional, una entitat independent que �es mou per interessos econ�mics�. Simon �s del parer que fins i tot el Madrid necessitaria el Bar�a. Es retroalimenten llaminerament. El mateix val per a l?Espanyol i per a l?Athletic de Bilbao.

El prestigi�s advocat especialitzat en dret esportiu Jean-Louis Dupont, soci del bufet Roca Junyent, preveu que el futbol camina cap a una lliga europea professional amb els grans clubs i cap a la creaci� de competicions a diferents regions ?superant els estats? com la brit�nica, la de l?Europa central, de l?Est i, en el cas del Bar�a, una competici� ib�rica, que englobaria els equips catalans, espanyols i tamb� els dos o tres principals clubs portuguesos. 


5.Catalunya podria sobreviure sola econ�micament? 

Catalunya no tan sols podria sobreviure fora d?Espanya sin� que viuria una eclosi� econ�mica comparable a Cro�cia, que es va independitzar el 1991 i ja ha multiplicat el seu PIB per tres, o Eslov�nia, per set. El Premi Nobel d?Economia 2004, Finn Erling Kydland, ha assegurat recentment que no el sorprendria que si Catalunya fos independent �el govern catal� tindria m�s facilitat per demostrar la seva credibilitat que el govern espanyol en el seu conjunt� en temps de crisi econ�mica. �El mateix clima de confian�a que va permetre a Irlanda cr�ixer espectacularment durant 20 anys�, sost�. Estudis del Cercle Catal� de Negocis (CCN) afirmen que la depend�ncia d?Espanya nom�s �s presumpta. L?any 1990 hi havia 5.000 empreses exportadores, mentre que l?any passat sumaven 37.000. El president de l?entitat, Ramon Carner, defensa que Espanya era sin�nim de negoci al segle xix i al principi del xx, i que per aix� els empresaris catalans s?hi van abocar, per� que actualment �Espanya equiv
 al a p�rdua�.
M�s dades: el 1986, el 90% del que exportava Catalunya anava a parar a la resta de l?Estat. Avui, la relaci� �s: 34% mercat interior, 33% Espanya i 33% exportaci� a l?estranger. En aquest sentit, el boicot al cava, l?any 2005, va ser un revulsiu per a les empreses del sector, que es van haver d?espavilar per compensar p�rdues d?un 6,5% en el mercat espanyol i van enfortir les exportacions internacionals. De retruc, els ciutadans, a iniciativa individual, �es van posar a comprar vins DO catalans�. �Els vinaters de la Rioja van demanar al president del PP, Mariano Rajoy, que atur�s el boicot�, recorda Carner. Per altra part, segons el president del CCN, als pa�sos m�s rics de la UE els interessa tenir un estat pr�sper i industrialment potent al sud que faci de motor i de mirall a la resta de pa�sos mediterranis.
I quants llocs de treball perdria Catalunya? En una aplicaci� al 100% d?un possible boicot espanyol pel trencament de l?Estat, Catalunya podria perdre 50.000 llocs de treball i 3.000 milions d?euros. Per contra, ocuparia 90.000 persones en l?estat propi i guanyaria 22.000 milions de resultes de l?eliminaci� de l?espoli fiscal. S�n les dades que remena el CCN, que ha realitzat el primer estudi per sectors sobre l?eventual boicot a Catalunya. Els sectors m�s perjudicats serien la ind�stria aliment�ria, t�xtil, de la fusta i el suro i del paper i les arts gr�fiques. Amb tot, l?informe sost� que aquesta situaci� nom�s s?allargaria durant tres mesos.


6.Qu� passaria amb les pensions dels catalans? I el deute p�blic espanyol?

Que les pensions quedarien garantides autom�ticament i que els pensionistes serien m�s rics ?o menys pobres. S�n conclusions d?un informe encarregat pel Centre d?Estudis Sobiranistes a la degana de la facultat d?Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, i a Guadalupe Souto, del Departament d?Economia Aplicada de la UAB. En el moment del trencament amb Espanya, com que el sistema de seguretat social pel qual es regeixen les pensions a l?Estat espanyol �s de repartiment (el que els anglesos en diuen pay as go) i no de capitalitzaci�, �les cotitzacions que es recapten en cada moment serveixen per fer front a les pensions que s?han de pagar en cada moment�, assegura Paluzie. Aix�, les pensions dels catalans quedarien cobertes d?entrada. El sistema propi de seguretat social permetria augmentar-ne el nivell en 174,7 euros mensuals de mitjana i garantir la sostenibilitat futura del sistema, amb l?acumulaci� d?un fons de reserva. En quatre anys, el d�ficit fiscal actual en l?�mb
 it de la seguretat social hauria nodrit aquest fons amb 13.000 milions d?euros. Segons Elisenda Paluzie, en cas d?independ�ncia, Catalunya hauria d?arromangar-se per negociar amb Espanya el retorn de la seva part acumulada al fons de reserva espanyol, per� el dia a dia estaria resolt. Tot plegat afecta nom�s les pensions dels catalans, ja que la sanitat fa anys que es finan�a amb els impostos com un cap�tol m�s del pressupost de la Generalitat.

Pel que fa a la part del deute p�blic espanyol que li correspondria assumir a Catalunya, s?hauria de negociar amb Espanya i variaria en funci� del criteri que s?utilitz�s. Si es prengu�s com a base la poblaci�, seria el 16%. En canvi, si es tingu�s en compte el PIB el percentatge pujaria fins al 18,6%. Per repartir els interessos del deute a l?hora de calcular les balances fiscals es van tenir en compte diferents criteris combinats.


7.La independ�ncia �s nom�s cosa dels catalans �de tota la vida�?

Les dades de participaci� de les persones immigrades en les consultes sobre la independ�ncia demostren l?inter�s cert d?aquest col?lectiu pel fet nacional. A tall d?exemple, el 20 de juny de 2010, dels m�s de 20.000 nouvinguts empadronats a Matar�, un 16% hi va anar a votar. Anna Arqu�, membre de la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independ�ncia, descriu dos elements que porten els immigrants a votar afirmativament: �el sentit com� i la sensibilitat intel?lectual�. En aquest sentit, les persones provinents de pa�sos amb conflictes pol�tics, dictadures, democr�cies febles i manca de llibertats s�n m�s receptius al cas catal�. �S?hi impliquen autom�ticament�, afirma.
Claudia Videla va arribar fa sis anys a Catalunya procedent del Brasil. Viu a Castellbisbal, al Vall�s Occidental, i s?ha implicat activament en la vida associativa del municipi. El 13 de desembre de 2009 va formar part d?una mesa electoral de les consultes. �Quan vaig venir, pensava que arribava a Espanya, per� em vaig adonar de l?exist�ncia del catal� i d?una cultura i una hist�ria diferents i d?una identitat pr�pia�, relata. Videla recorre tamb� a l?argument econ�mic per defensar la seva postura independentista, per� reconeix que la informaci� per valorar la situaci� �no arriba prou� als nous catalans d?�ltima generaci�. 
En el cas dels ciutadans catalans d?origen espanyol, Anna Arqu� considera que l?exist�ncia de referents que es decanten obertament en favor d?una Catalunya independent �s un factor clau a l?hora de trencar tab�s. �s, amb certa mesura, el cas de l?empresari de la comunicaci� Justo Molinero ?que fa campanya per la participaci� en les consultes, encara que no s?hagi pronunciat ni pel s� ni pel no? i, obertament, del president de l?entitat Els altres andalusos i de la Fundaci� Taller de M�sics, Llu�s Cabrera: �Hi ha catalans que van venir de diverses parts d?Espanya que porten molts anys aqu�, han tingut fills aqu� i tenen familiars enterrats aqu� i s�n independentistes, independentment de la llengua que parlin.�


8.Catalunya seria necess�riament republicana?

Benvinguts al Regne de Catalunya. Es d�na per fet que independ�ncia i rep�blica s�n indissolubles, per� la tradici� hist�rica ho desmenteix. Alfons L�pez Tena recorda que en el darrer segle no s?ha creat cap monarquia a Europa i que, per probabilitat, una Catalunya independent seria republicana, per� anteposa la independ�ncia al model d?Estat. �El dilema monarquia/rep�blica esdev� una contradicci� secund�ria que s?ha de resoldre al servei de l?assoliment de l?Estat propi�, assegurava L�pez Tena en una intervenci� al Tercer Congr�s Catalanista. �s evident que els independentistes catalans no s�n mon�rquics i que els mon�rquics de Catalunya s�n partidaris de la casa espanyola, per� el cas del Regne Unit �s il?lustratiu sobre la possibilitat que una monarquia aixoplugui diversos estats. Tot i l?esfondrament de l?Imperi brit�nic, el Canad� o Austr�lia van mantenir la corona brit�nica com a cap d?Estat.

El cas de Noruega �s encara m�s significatiu: en el moment de la independ�ncia de Su�cia, a principi del segle passat, els noruecs van triar per refer�ndum esdevenir una monarquia i van entronitzar un pr�ncep dan�s, d?una dinastia hist�ricament rival de la sueca. �s a dir, com si Catalunya fes rei un membre de la reialesa brit�nica, rival dels Borbons per l?afer de Gibraltar. Per a L�pez Tena, aquest extrem improbable �donaria a l?Estat catal� un plus de visibilitat� i resumeix el debat amb les m�tiques paraules de Francesc Camb�: �Monarquia? Rep�blica?: Catalunya!�.

Pots fer-ho passar?

Gr�cies pel teu suport !!!! 



------------ próxima parte ------------
A non-text attachment was scrubbed...
Name: PREGUNTES_FRECUENTS_SOBRE_LA_INDEPENDENCIA.pdf
Type: application/octet-stream
Size: 2757497 bytes
Desc: no disponible
URL: <https://lists.ourproject.org/pipermail/bah-estrecho/attachments/20121121/1eda7318/attachment.obj>
------------ próxima parte ------------
_______________________________________________
Bah-general mailing list
Bah-general en lists.ourproject.org
https://lists.ourproject.org/cgi-bin/mailman/listinfo/bah-general