Bon dia,

Aquesta ha estat una setmana d'absències a les diferents trobades que hem fet, també han aparegut algunes tensions que hem aprofitat d'excusa per a revisar en què i com ens ocupa aquest experiment que és el Cafè dels aturats (La Cafetera).

Passo les notes de la reunió d'avui:

Començàvem el cafè posant de relleu la necessitat de recuperar què podem aportar als diferents projectes cada una de nosaltres, o el que ve a ser el mateix (o no) ¿qué hace una mujer como yo en un lugar como este? Què ens ha duit a bolcar els nostres esforços en projectes amb els que no ens sentim identificats professionalment? Una oportunitat (creuar sabers fers i experiències per construir projectes més reforçats) ha mostrat la seva cara pericolosa (desplaçar el centre de treball més enllà dels nostres coneixements, situar-nos en professionalitats alienes a les nostres capacitats, no estar còmodes amb el que ens ocupa) i ha destapat la caixa de pandora (la precarietat laboral i l'ansietat que aquesta genera, la dispersió d'energies i la falta de resultats a curt termini).

Per contra, sembla que ens haurem d'esforçar en cohesionar el grup: aprendre a conèixer la consciència del nosaltres i explorar la potència de teixir les nostres històries individuals en un projecte integrador que contempli el pensament en diferents plans temporals (ara, enguany, els futurs anys 30).

Prenent el fil de la necessitat de revisar com abordàvem el cafè d'acollida (el proper dijous és el primer del mes, l'espai en que poden incorporar-se noves persones), ens hem centrat en replantejar quina informació ens sembla interessant per alimentar el projecte, en com la recollim i la convertim en eina d'acció. Així, pensam que és important tenir en compte el nosaltres (no la suma d'individualitats) abans de pensar en els altres (la comunitat de la que formem part).

Hem pensat que pot establir-se un paralel·lisme entre què necessitem saber dels diferents integrants del grup de cara a conformar una identitat col·lectiva i el què necessitem saber de la comunitat. Així, mentre cada persona aporta la seva història (formació, experiència laboral i no laboral, xarxes d'afinitat, la seva visió (oportunitats, perills, eines...), necessitats (econòmiques, de ritme, de manera de fer...) i expectatives (sobre el grup, sobre el treball), de la comunitat ens interessa saber quines experiències podem replicar, quines oportunitats i perills es donen, quina és la demanda (què es necessita) i sota quins marcs podem actuar (lleis, formes de producció, vies de finançament).

Hi ha moltes ocasions d'on podem extreure aquesta informació (p. ex. les nostres presentacions, les reunions, els tallers, els contactes amb altres persones o col·lectius, informes i estadístiques...) i per tant és important concebre (o reciclar) instruments que ens permetin treballar amb ella (proposar, revisar, desar, compartir...). Aquests instruments es posen en joc mitjançant dinàmiques en espais concrets, creant una interacció entre els tres aspectes (instruments, espais i dinàmiques).

Aquest seria un mapa del que ens proposem tenir en compte; apropiant-nos de les maneres de fer que millor resposta donin a la nostra idiosincràsia.